ESPAIS I TEMPS II

DONAR VIDA ALS ESPAIS I VIURE ELS TEMPS 

Per a l'entrada d'avui d'espais i temps em centraré en aquests aspectes però enfocats a com han anat canviant en aquests quatre mesos.

Primerament, pel que fa als espais i més concretament a l’aula de les abelles, na Laia va decidir etiquetar cada una de les 20 cadires que teníem amb una fotografia de cada nin. D’aquesta manera cada nin podria identificar el seu lloc a l’aula i reforçar al mateix temps la seva pròpia identitat. L’etiquetat el vàrem fer amb molta il·lusió ambdues i crec que a “les abelles “els hi va agradar molt. Ara bé, vull esmentar que en un primer moment allò va ser una miqueta caòtic. Ningú no volia seure a la cadira d’un altre lògicament. Així segons arribàvem de matí, havíem d’anar movent les cadires ja que normalment els seiem de manera que ocupem primer una taula i una volta l’hem omplert passem a la següent. Com que no sempre arriben a la mateixa hora els nins, de vegades anàvem perdudes amb les cadires.

Si bé és cert que ara tot és molt més senzill. Les tenim organitzades i col·locades de manera que finalment son ells els qui les cerquen per seure. Els hi fa molta il·lusió la veritat.

Un altre nou element a l’aula ha estat el panell de qui és a escola i qui a casa el qual vàrem fer aprofitant les fotografies dels infants però aquesta vegada impreses en dimensions més petites tipus carnet. Aquesta és una de les rutines que hem incorporat a l’inici de la jornada, modificant per tant els temps una miqueta. No ens du massa estona i ajuda a que els nins es reconeguin, es situen temporal i espacialment i milloren l’autoconcepte.

Finalment pel que fa als espais, assenyalar que fa tres setmanes na Laia va voler modificar la distribució espacial de l’aula per una qüestió de practicitat. Aquest tercer trimestre com ja hem esmentat anteriorment, hem llevat molt de bolquers i per tant cada vegada hi ha més nins que fan servir el bany i menys que necessiten de canviador. Així hem apartat una mica el moble del canviador i hem ajuntat les tres taules dels nins la qual cosa ha donat molta amplitud a l’aula.

Pel que fa als temps, hem reduït molt l’estona dedicada al canvi de bolquers però hem hagut d’introduir moltes més estones d’acompanyament al bany ja que molts encara no fan pipi o deposicions a soles o si ho fan poden tacar-se fàcilment.

Valoro molt positivament aquests canvis d’espais i temps que no son sinó la conseqüència de reflexions de les necessitats del dia a dia a l’aula.

Així, la tasca de na Laia va molt més enllà d’allò que es veu a cada moment, ja que ha d’avançar-se al present prenent decisions innovadores que milloren les situacions actuals. M’ha agradat molt veure tots aquests avanços i millores ja que estic convençuda que han ajudat molt a afavorir un funcionament més fluït de les activitats diàries.