LA PURESA DE L' EXPRESSIÓ MOTRIU
Aquesta entrada d'avui anirà dedicada
especialment al moment de psicomotricitat.
És per a mi molt enriquidor poder viure sessions de psicomotricitat en primera
persona, ja que l'any passat
cursarem una assignatura sobre aquesta temàtica en la qual també férem alguna
pràctica en un grup d'infants de P4 del CEIP s' Olivera, i ara, puc veure-ho de
nou en directe, però en aquest cas amb infants de Primer Cicle, raó per la qual
tinc l'oportunitat d'observar i comparar.
Al
nostre grup, les sessions de psicomotricitat es realitzen un dia per setmana :
els dilluns de 10 a 11. Tinc, des del meu punt de vista molta sort, perquè, el
grup de les abelles (2-3 anys) és prou heterogeni pel que fa al desenvolupament
físic i psíquic. I això em permet veure com avancen els diferents infants partint
de diversos estats.
La
classe de psicomotricitat es realitza a l’aula multi-usos la qual comparteix
espais amb el menjador i té la cuina
integrada dins la mateixa, només separada per una porta de vidre.
L’espai
no és molt ample però sembla suficient per realitzar les sessions i permet
lliure moviment dels infants per tal que desenvolupen el seu cos.
Un
aspecte que m'agradaria destacar és el fet d'ajudar a la meva tutora Laia a
muntar la sala. Entre les dues, va ser
molt més fàcil poder distribuir els materials, ja que no hi ha molt de temps i
són molts els materials i l'espai per distribuir-ho; peces de goma espuma de psicomotricitat,
teles, cucs, cèrcols, pilotes, etc. i em va agradar que na Laia em deixés
col·laborar amb ella i veure el resultat final.
És,
la veritat, un plaer veure com els infants gaudeixen d'aquest moment on poden
cridar, córrer, jugar, compartir amb els companys, etc. Durant l'estona
d'expressivitat motriu (joc lliure), les educadores estem bàsicament en un
segon pla i observant, amb la possibilitat de participar en algun moment en
algun joc si els infants t'hi volen incloure (com va ser per exemple el meu
cas), o intervenir en algun conflicte. Em sent molt lliure de poder intervenir
en qualsevol moment perquè així m'ho transmet na Laia i això em dóna seguretat.
Fins
ara, he pogut observar ja diferències i similituds amb l'altre grup que
observàrem l'any passat (tot sigui dit, aquell eren de 4 anys) ja que per
exemple les abelles no escalfen el cos abans de començar. Ara bé, al igual que
aquells, tenen un primer moment d'explosió del moviment quan entren i es troben
amb una torre de mòduls. Les abelles, no solen fer descans amb música relaxant
i els seus coixins ni tampoc no representen allò viscut a la sessió de
psicomotricitat. Suposo que és normal que hi hagi diferències, ja que es tracta
de dues etapes i nivells evolutius diferents. De totes maneres, seguiré pendent
per si sorgeixen més similituds.
M'agradaria
destacar que crec que la competència que més he treballat en aquest tema
ha estat la col·laborativa, ja que ajudar a muntar la sala a Laia ha
estat un fet molt interessant i enriquidor per mi. M'agrada molt i sento que és un fet
important, ja que sent dos podem treure més materials i distribuir-ho de forma
més atractiva que si només ho fa una persona, pel que sent que la meva ajuda és
beneficiosa. A part, puc anar fent preguntes a la meva tutora perquè sé que
ella té una ampla formació en aquest tema. D'ara endavant m'agradaria poder
seguir ajudant i, tal vegada, i sempre des del respecte, algun dia fer alguna
proposta.
