DISSENY

         ORGANITZACIÓ; CÓM LES IDEES COBREN VIDA

    En aquesta ocasió, aquesta última entrada abans de les vacances de Setmana Santa anirà dirigida al Disseny. En concret, m'agradaria centrar-me, ja que per a mi ha estat un fet important, en el disseny de la meva primer activitat a l’aula. Una de les meves passions, de fet la més important, és la música. Per aquesta raó no podia ser d’una altra manera que intentés cercar la manera d’apropar una mica als infants a aquest meravellós món dels sons. Vaig parlar amb Laia per informar-li que aprofitaria una assemblea per treballar amb ells aspectes musicals i em va assenyalar que estaria bé fer alguna activitat un divendres a l’hora de música.

Així vaig fer. Aprofitant un cançoner realment molt ben fet per altres companyes de pràctiques, vaig apropar les cançons infantils un poc més al grup de “les abelles”. Per tal d’organitzar-me ho vaig representar primerament a casa amb la meva filla i el meu home per tal de calcular el temps aproximat que duraria l’activitat (10’ per a les cançons i 10’ més per a experimentar lliurement amb els instruments).

 Arribat el dia, va ser tot un luxe compartir aquelles cançons infantils que sortien de petites caixes acompanyades de titelles o joguines amb els infants de l’aula. Varen cantar molt , se les sabien gairebé totes. Penso que la música els hi agrada moltíssim i és un meravellós llenguatge que tenim les docents que arriba fàcilment als nins i ens fa gaudir de manera conjunta. És necessari relacionar aquesta entrada amb la competència d'estratègies comunicatives ja que aquestes son imprescindibles per arribar als més menuts.

Seguidament , una vegada cantades les cançonetes del cançoner, vaig obrir una enorme caixa plena d’instruments musicals de petita percussió, i vaig anar mostrant poc a poc cada un d’aquells diferents instruments per tal que els coneguéssin millor i sabessin com fer-los sonar. Així , una volta mostrats, vaig cantar amb ells diferents cançons i finalment els hi vaig donar un temps i un espai per poder experimentar lliurement amb ells.

En aquest cas vull relacionar aquesta reflexió sobre el disseny de la meva activitat amb la competència d'Aprenentatge Autònom, perquè durant el grau fem feina col·laborativa, treballs grupals, seminaris, a les pràctiques estem amb les educadores, la tutora, els infants... però a l'hora de crear aquesta proposta ha estat un moment de mi mateixa amb les meves idees, els meus pensaments, d'intentar posar tot allò que estem aprenent en una única proposta, de vèncer la por de què no surti com espero, etc. I això forma part també de l'aprenentatge significatiu. De la mateixa forma, posterior a la realització de la proposta hi hagué un procés de reflexió, d'autocrítica i autoavaluació (tant d'allò que sortí bé, els aspectes millorables, etc.) que també forma part de l'aprenentatge autònom.

En definitiva , estic molt contenta i m’agradaria poder repetir amb diferents idees i dissenys de noves activitats.

ESPAIS I TEMPS

 L'ENVOLTORI TAMBÉ IMPORTA

    En la següent entrada em centraré en els espais i els temps al centre i a l'aula, sobretot allò que més em crida l'atenció.

Com bé ha de ser, des del meu punt de vista, aquest centre parteix de la idea de tots els espais i temps com a educatius, on de tots ells es pot aprendre i tenir-hi vivències.

Respecte als espais, l'escoleta disposa d'una gran diversitat de llocs significatius. Millor dit, tota ella està formada per diversos racons, sales, aules que formen un tot. Les seves parets estan repletes de documentació mitjançant plafons i murals que la fan molt més familiar. El pati i la sala multi usos són dues ubicacions de l'escoleta que m'agraden molt; el primer perquè és un lloc on es donen la major part de les experimentacions dels infants i el qual disposa de gran quantitat de materials per a poder portar-les a terme. El segon, perquè em sembla un espai on la descoberta i els sentits cobren un valor especial.

A part de les diferents aules que trobem al centre, les quals m'agrada trobar que estan molt personalitzades, decorades i són molt lluminoses, em va cridar fortament l'atenció els primers dies el pati al qual donen totes les aules. Del pati, destaco la lluminositat per ser tot exterior i la sensació de familiaritat ja que com he assenyalat gairebé totes les aules donen a aquest espai.

Quant al temps, la dinàmica del dia a dia gira entorn d'unes rutines establertes però també es troba una certa flexibilitat, també crec que necessària. S'intenta respectar els diferents ritmes de cada infant i no crear una sensació d'estrès en ells pel fet d'haver de complir uns horaris. És cert que hi ha moments en els quals prima l'activitat motriu com per exemple la sessió de Psicomotricitat, però, també es valoren activitats de relaxació i tranquil·litat com per exemple l'estona de descans després del pati, el moment de contar un conte o escoltar música.

Em costa relacionar aquesta entrada amb una competència professional, ja que he reflectit allò que més destaco de l'espai i el temps segons allò que he observat. Tal vegada, podria relacionar-ho d'alguna manera amb la competència de reflexió i innovació. Més que res perquè penso que un centre ha de reflexionar molt sobre com vol estructurar els seus espais i com concebre els temps i també estar en contínua formació per a poder rebre estímuls i noves idees per a fer canvis coherents, innovar en les seves concepcions, per exemple a l'hora de crear nous espais, canviar- los, etc. Com a futura docent doncs, penso que hauré de tenir aquesta competència i com a practicant sempre tinc aquesta visió d'intentar pensar en què se podria millorar. 
Per finalitzar l'entrada m'agradaria compartir aquest vídeo que m'ha ajudat a reflexionar al voltant dels espais , els temps i la innovació a educació infantil:

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

NO DEIXAR LLOC A LA IMPROVISACIÓ

    Com és d'esperar, l'organització de centre és una part molt important de la seva dinàmica. En realitat, tot i que sempre pot estar subjecta a una certa flexibilitat, tot allò que es fa ha estat prèviament pensat i organitzat; per exemple el funcionament de l'escoleta, els horaris, els dies festius, l'equip docent, l'equip no docent, les reunions, la documentació, les programacions, les activitats, les sortides, entre molts altres aspectes.
En aquesta entrada, em centraré en un aspecte de l'organització concret que vaig poder vivenciar amb motiu del Carnestoltes; una sortida amb motiu de la temàtica del projecte que fan aquest curs: Eivissa Cultural.

Les excursions o sortides poden formar part de l'organització del centre, però, així mateix, una sortida concreta porta implícita també una extensa organització per tal que tot surti de la millor manera possible i tal com està planificada. Així, abans que arribés la data assenyalada (dia de la sortida) hi hagué  tota una preparació prèvia: Primerament va ser l’elecció de la temàtica per part de les docents juntament amb la directora del centre, acte seguit l’establiment dels horaris per tal de poder fer la sortida organitzadament(tots a l’hora no podíem sortir, així que es va decidir per classes i cada 30’), seguidament es varen fer diferents reunions per preparar les disfresses que durien els infants (vestits regionals fets per nosaltres a l’aula amb borses de plàstic de diferents colors i cartolina), circulars informatives als pares demanant autorització i finalment l’establiment de la ruta detallada a fer el dia de l’excursió (el carrer de Corrillos i el paral·lel, Avda Espanya) així com les normes a seguir per part de les docents (fixar els infants amb arnés a una corda comuna, col·locar-nos una a l’inici, una altra a la meitat i la directora a l’inici de la filera per tal de garantir un moviment fluït pel carrer)

Una vegada la sortida estava confirmada, Cati ens va donar les circulars per repartir als familiars i Laia va anar recollint-les les setmanes prèvies. Així mateix es va convidar els familiars que volguessin ens acompanyessin en la sortida. Aquest és un fet de l'organització que destaco perquè em sembla coherent el fet de ser conscient que hi havia la necessitat de l'ajuda dels familiars, donat que és una gran responsabilitat sortir del centre amb tants d'infants de 0 a 3 anys.

Destaco també la idea de pensar a organitzar als infants en diferents grups formant el menor nombre d'infants possible i amb dues educadores amb cada un d'ells també, juntament amb la directora, ja que podrien haver pensat en fer-ho tots junts i, en la meva opinió, hagués set angoixant.

El dia de l'excursió va estar força bé;
Una mica de nervis previs però amb molta il·lusió per part nostra i per suposat dels infants. Tal vegada em va faltar un poc de música o alguna petita explicació que contextualitzés més aquella excursió de Rúa de Carnestoltes. Si bé és cert que els nins varen gaudir moltíssim i respongueren molt bé. La volteta no va durar més de 30’ .

També penso que hagués estat bé per exemple en l'arribada a la nostra escoleta haver fet un dibuix d'allò viscut per tal de fer una descentració, però per motius de temps anàrem directament al pati.

En definitiva, entenc que una sortida com aquesta suposa una ampla organització i un esforç per l'equip docent que ha de deixar-ho tot ben enllaçat. Crec que es va intentar dur a terme de la millor forma possible tot i que és veritat que sempre es pot fer millor i que des de fora o en acabar pots pensar en coses que tal vegada abans no hi havies pensat, però al final va ser un dia fora de la rutina i un temps agradable per als infants que és l'important.

En aquest cas, relacionaria aquesta entrada amb la competència de les famílies. En veritat, nosaltres com a practicants no tenim molta relació amb elles perquè no és la nostra tasca, de fet, la nostra relació amb elles és mínima tot i que això no lleva poder parlar amb ells en algun moment. Però, en aquesta sortida en concret ha estat important la seva presència, i una vegada més s'ha demostrat que en aquesta escoleta hi ha relació entre família i centre. Suposo a més que degué ser un matí agradable que pogueren compartir amb altres pares, amb infants companys dels seus fills i també, perquè no, una ocasió per compartir espai i temps amb nosaltres com a practicants que ara formem part de la vida del centre i del grup.

COL·LABORACIÓ

 A NADAR S’APRÈN NADANT 

A dia d'avui crec que puc dir que com a practicants estem més que integrades al centre. Això em fa sentir molt bé, ja que al principi no sabia com seria tot, quin seria el nostre paper dins l'aula, etc. El tema principal que tractaré en aquesta ocasió serà la col·laboració. La veritat sigui dita, des del primer dia se m'ha ofert la possibilitat d'ajudar i de tenir un paper més enllà d'observadora, però, és cert que ara mateix em veig més capaç d'oferir ajudes que al començament perquè tinc més seguretat i probablement, això anirà cada dia a més.

Dins l'aula, el meu rol mai implica fer el que a mi em pareix i passar per damunt de la forma de fer de les mestres, per això moltes vegades espero o fins i tot demano ''instruccions'' per a saber segur que no crearé incoherències o actuaré quan no he de fer-ho. Però, és cert que a mesura que passen els dies, hi ha cada vegada més confiança i el fet de tenir més clara la dinàmica que se segueix a aquest grup en concret, el fet de conèixer millor a Laia i la seva forma de fer fa que sàpiga millor què puc fer en cada moment i actuar sense necessitat d'haver de preguntar a cada instant.

Per exemple, és molt habitual que ajudi a l'hora de la realització de les rutines ja de forma espontània: Possar els baberitos, cantar les cançons de Bon dia,  ajudar a fer les mans netes, repartir l'esmorzar, facilitar els gots d'aigua, donar la consigna de recollir, etc. També si es dóna el cas que veig un conflicte entre infants intento resoldre'l i en general participo en la dinàmica diària.

He començat també fa poc amb els canvis de bolquers. Estava un poc insegura al principi perquè no sabia exactament quina podia ser l'ocasió adequada per fer-ho, ja que, com he comentat amb les mestres, crec que és un moment molt íntim entre educadora i infant, i pensava que el fet de fer-ho jo podia fer sentir incòmodes als infants, però, la veritat és que no he tingut problema i estan responent molt bé tot i que un poc estranyats al principi.

També m'agradaria destacar el fet d'haver realitzat avui la meva primera assemblea. He de dir que la meva tutora Laia m'ha ajudat força a dur-la a terme, sobretot al moment de començar a cantar, ja que entén que la primera vegada dóna bastant de respecte i m'ha donat molta confiança i ajudat a sentir-me molt còmoda i poder continuar més segura. La veritat és que he estat molt bé tot i que penso que és més difícil del que sembla: s'ha d'intentar que tots estiguin atents, tenir una bona prosòdia per captar la seva atenció, no anticipar-se a les seves respostes, tenir en compte el temps d'acord amb el seu nivell i capacitat d'atenció, etc. L'actitut de na Laia en tot moment, però sobretot en aquesta assemblea, és sempre d'una assertivitat màxima, d'una mirada profunda perifèrica i d'un respirara a fons per examinar en els primers moments del dia a tots els nins i arrancar juntament amb ells la jornada segons les necessitats de cadascun en aquell moment. Demostra grandes dosis d'actitut ètica docent.

També, com a jo m'agrada que faci, na Laia m'ha comentat al final un petit aspecte que podria millorar (no donar tantes opcions a l'hora de demanar ''Quin temps fa'', ja que costa més escollir) i de cap manera ho prenc com una cosa negativa, sinó tot al contrari, és una retroacció que m'ajudarà a aprendre i a fer-ho millor la pròxima vegada.

També m'agrada quan Laia em demana ajuda si ho necessita en algun moment perquè sento que ens deleguen petites responsabilitats, ja sigui en coses tan simples com ajudar a retallar i plastificar fotografies per a documentar les activitats i fer panells per a tenir al centre o a l'aula, per decorar la classe, per anar a la cuina o alguna classe propera, a estar amb els infants mentre la mestra va al bany o ajuda a na Cati(la Directora amb alguna feina) Com ja vaig comentar a l'entrada de Psicomotricitat, Laia em va demanar fa poc si l'ajudava a muntar la sala i va ser una tasca que em va agradar molt a l'hora que va fer que poguéssim treure més materials per a la sessió.

Aquesta entrada es pot relacionar clarament amb la competència professional de col·laboració, però, com resulta molt òbvia, he pensat que també és adequada la d'autoconcepte professional, ja que jo crec que és la posada en pràctica i el dia a dia a l'aula el que més ens farà aprendre com a docents; a tenir més recursos, estratègies, a destacar allò que més ens agrada però també allò que no tant... i el fet de col·laborar en la dinàmica d'aula i formar part del centre fa que nosaltres mateixes ens anem fent el nostre propi autoconcepte i creant la imatge de com ens veiem com a futures mestres d'Educació Infantil, la qual cosa és molt important.

Respecte a la col·laboració, he comentat a l'entrada aspectes més relacionats amb la meva situació com a practicant, però, també tinc clar que és i serà una part molt important en un equip educatiu i que no només col·laborem ara durant el període de pràctiques, sinó que la tasca docent és una contínua col·laboració amb altres agents educatius, de l'entorn, famílies, companys, etc.