COL·LABORACIÓ

 A NADAR S’APRÈN NADANT 

A dia d'avui crec que puc dir que com a practicants estem més que integrades al centre. Això em fa sentir molt bé, ja que al principi no sabia com seria tot, quin seria el nostre paper dins l'aula, etc. El tema principal que tractaré en aquesta ocasió serà la col·laboració. La veritat sigui dita, des del primer dia se m'ha ofert la possibilitat d'ajudar i de tenir un paper més enllà d'observadora, però, és cert que ara mateix em veig més capaç d'oferir ajudes que al començament perquè tinc més seguretat i probablement, això anirà cada dia a més.

Dins l'aula, el meu rol mai implica fer el que a mi em pareix i passar per damunt de la forma de fer de les mestres, per això moltes vegades espero o fins i tot demano ''instruccions'' per a saber segur que no crearé incoherències o actuaré quan no he de fer-ho. Però, és cert que a mesura que passen els dies, hi ha cada vegada més confiança i el fet de tenir més clara la dinàmica que se segueix a aquest grup en concret, el fet de conèixer millor a Laia i la seva forma de fer fa que sàpiga millor què puc fer en cada moment i actuar sense necessitat d'haver de preguntar a cada instant.

Per exemple, és molt habitual que ajudi a l'hora de la realització de les rutines ja de forma espontània: Possar els baberitos, cantar les cançons de Bon dia,  ajudar a fer les mans netes, repartir l'esmorzar, facilitar els gots d'aigua, donar la consigna de recollir, etc. També si es dóna el cas que veig un conflicte entre infants intento resoldre'l i en general participo en la dinàmica diària.

He començat també fa poc amb els canvis de bolquers. Estava un poc insegura al principi perquè no sabia exactament quina podia ser l'ocasió adequada per fer-ho, ja que, com he comentat amb les mestres, crec que és un moment molt íntim entre educadora i infant, i pensava que el fet de fer-ho jo podia fer sentir incòmodes als infants, però, la veritat és que no he tingut problema i estan responent molt bé tot i que un poc estranyats al principi.

També m'agradaria destacar el fet d'haver realitzat avui la meva primera assemblea. He de dir que la meva tutora Laia m'ha ajudat força a dur-la a terme, sobretot al moment de començar a cantar, ja que entén que la primera vegada dóna bastant de respecte i m'ha donat molta confiança i ajudat a sentir-me molt còmoda i poder continuar més segura. La veritat és que he estat molt bé tot i que penso que és més difícil del que sembla: s'ha d'intentar que tots estiguin atents, tenir una bona prosòdia per captar la seva atenció, no anticipar-se a les seves respostes, tenir en compte el temps d'acord amb el seu nivell i capacitat d'atenció, etc. L'actitut de na Laia en tot moment, però sobretot en aquesta assemblea, és sempre d'una assertivitat màxima, d'una mirada profunda perifèrica i d'un respirara a fons per examinar en els primers moments del dia a tots els nins i arrancar juntament amb ells la jornada segons les necessitats de cadascun en aquell moment. Demostra grandes dosis d'actitut ètica docent.

També, com a jo m'agrada que faci, na Laia m'ha comentat al final un petit aspecte que podria millorar (no donar tantes opcions a l'hora de demanar ''Quin temps fa'', ja que costa més escollir) i de cap manera ho prenc com una cosa negativa, sinó tot al contrari, és una retroacció que m'ajudarà a aprendre i a fer-ho millor la pròxima vegada.

També m'agrada quan Laia em demana ajuda si ho necessita en algun moment perquè sento que ens deleguen petites responsabilitats, ja sigui en coses tan simples com ajudar a retallar i plastificar fotografies per a documentar les activitats i fer panells per a tenir al centre o a l'aula, per decorar la classe, per anar a la cuina o alguna classe propera, a estar amb els infants mentre la mestra va al bany o ajuda a na Cati(la Directora amb alguna feina) Com ja vaig comentar a l'entrada de Psicomotricitat, Laia em va demanar fa poc si l'ajudava a muntar la sala i va ser una tasca que em va agradar molt a l'hora que va fer que poguéssim treure més materials per a la sessió.

Aquesta entrada es pot relacionar clarament amb la competència professional de col·laboració, però, com resulta molt òbvia, he pensat que també és adequada la d'autoconcepte professional, ja que jo crec que és la posada en pràctica i el dia a dia a l'aula el que més ens farà aprendre com a docents; a tenir més recursos, estratègies, a destacar allò que més ens agrada però també allò que no tant... i el fet de col·laborar en la dinàmica d'aula i formar part del centre fa que nosaltres mateixes ens anem fent el nostre propi autoconcepte i creant la imatge de com ens veiem com a futures mestres d'Educació Infantil, la qual cosa és molt important.

Respecte a la col·laboració, he comentat a l'entrada aspectes més relacionats amb la meva situació com a practicant, però, també tinc clar que és i serà una part molt important en un equip educatiu i que no només col·laborem ara durant el període de pràctiques, sinó que la tasca docent és una contínua col·laboració amb altres agents educatius, de l'entorn, famílies, companys, etc.

RUTINES

LA BASE DEL DIA A DIA A L'AULA

         Després de les dues setmanes que ja portem al centre, puc dir que a la vida diària del centre, i en concret de l'aula, destaca fermament un aspecte: la importància de les rutines. Aquestes estan molt presents i realment donen constància de la seva importància a l'hora d'oferir seguretat i estructuració en el temps per als infants.

Com havíem estudiat a l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció Educativa, una Rutina és ''un costum pres de fer una cosa d'una certa manera''. Així, tot i que hi pot haver una certa flexibilitat, he pogut observar uns passos que els infants sempre solen fer dia a dia en el mateix ordre i de la mateixa manera: Lectura lliure de contes apilats en les taules en arribar al matí a les 9 i recollir a les 9’30, cantar les cançons d’esmorzar, recollir ordenadament els esmorzars de les motxilles (aquesta acció en concret la fa només un alumne escollit cada dia per Laia, el qual l’ajuda a repartir els esmorzars), recollir taules, rentar-se les mans amb tovalloles, tirar al fem els plàstics i les tovalloles, rentar-se les mans, beure aigua després del pati asseguts a l’assemblea i agafant de la safata cada un el seu got, rentar-se en arribar del menjador...

És evident que hi ha una feinada feta prèviament d’adquisició d’aquests hàbits. Segurament a través de l’ensenyament i la repetició, han assimilat com a una tasca o una forma de fer aquestes rutines. És veritat que en diverses ocasions la mestra recorda allò que s'ha de fer i com fer-ho, però també és una forma d'ajudar al fet que ells interioritzin millor les rutines. Majoritàriament, les tenen molt assimilades.

Una cosa que m'ha sorprès ha estat el moment de l'assemblea. Estudiant-lo, sempre l'havia concebut com un moment (rutina) que donava inici a la jornada escolar, i que es feia de bon matí i que això ajudava a que els alumnes es situessin en el temps des del principi. Però, he pogut veure que a la ''meva classe'' no es realitza en aquesta posició (tot i que sí segueix una mateixa estructura), sinó que depenent del dia es realitza en un moment o en un altre (després del joc lliure, després d'esmorzar...) i no per això els infants van més perduts, sinó que és una forma diferent de fer-ho i també igual de vàlida. De fet penso que na Laia la fa servir per trencar la continuïtat de la classe moltes vegades i aconsegueix així una atenció més sostinguda del grup. Això m'ajuda a veure que tal vegada no tot el que hem estudiat ho veurem tal qual a la realitat, ja que tot es pot adaptar i flexibilitzar, i més amb infants tan petits.

Pensant un poc sobre el tema de les rutines, em ve al cap la pregunta de si els infants no deuen entrar en contradiccions en tenir-ne unes determinades a la seva casa i, tal vegada, algunes altres diferents a l' escoleta. Per exemple, a l'hora de dinar tots tenen assumit que s'ho han de menjar tot i que en acabar, faran un tren petit (cua) per tornar a l’aula i rentar-se a soles cara i mans, però pot ser que no tots ho facin a la seva casa (ja sigui perquè els pares els veuen massa petits, perquè l'hàbit és que ho llevin els adults, etc.). Tal vegada, els infants saben diferenciar els diversos contextos i això els facilita saber què i on poden o deuen fer cada cosa i també tindrà força a veure la col·laboració de les famílies i la seva relació i comunicació amb el centre.

En aquest cas relacionaria aquesta entrada de les rutines, tot i que també hi col·laboro força, amb la competència de convivència, ja que és cert que aquesta estructuració que ofereixen dóna major seguretat i afavoreix l'estada a l'aula entre tots els que en formem part. També, en el meu cas particular m'ajuden les rutines per orientar-me millor ara que sóc ''nova'' aquí i per estructurar-me jo mateixa en el temps i poder anticipar- me a allò que passarà. El fet que hi hagi aquests moments estructurats, ofereixen en la meva opinió més tranquil·litat i això millora la convivència que podria convertir-se si no de vegades en un caos.