NO DEIXAR LLOC A LA IMPROVISACIÓ
Com és d'esperar, l'organització de centre és una part molt important de la seva dinàmica. En realitat, tot i que sempre pot estar subjecta a una certa flexibilitat, tot allò que es fa ha estat prèviament pensat i organitzat; per exemple el funcionament de l'escoleta, els horaris, els dies festius, l'equip docent, l'equip no docent, les reunions, la documentació, les programacions, les activitats, les sortides, entre molts altres aspectes. En aquesta entrada, em centraré en un aspecte de l'organització concret que vaig poder vivenciar amb motiu del Carnestoltes; una sortida amb motiu de la temàtica del projecte que fan aquest curs: Eivissa Cultural.
Les excursions o sortides
poden formar part de l'organització del centre, però, així mateix, una sortida
concreta porta implícita també una extensa organització per tal que tot surti
de la millor manera possible i tal com està planificada. Així, abans que
arribés la data assenyalada (dia de la sortida) hi hagué tota una preparació prèvia: Primerament
va ser l’elecció de la temàtica per part de les docents juntament amb la
directora del centre, acte seguit l’establiment dels horaris per tal de poder
fer la sortida organitzadament(tots a l’hora no podíem sortir, així que es va
decidir per classes i cada 30’), seguidament es varen fer diferents reunions
per preparar les disfresses que durien els infants (vestits regionals fets per
nosaltres a l’aula amb borses de plàstic de diferents colors i cartolina),
circulars informatives als pares demanant autorització i finalment
l’establiment de la ruta detallada a fer el dia de l’excursió (el carrer de
Corrillos i el paral·lel, Avda Espanya) així com les normes a seguir per part
de les docents (fixar els infants amb arnés a una corda comuna, col·locar-nos
una a l’inici, una altra a la meitat i la directora a l’inici de la filera per
tal de garantir un moviment fluït pel carrer)
Una vegada la sortida estava
confirmada, Cati ens va donar les circulars per repartir als familiars i Laia
va anar recollint-les les setmanes prèvies. Així mateix es va convidar els
familiars que volguessin ens acompanyessin en la sortida. Aquest és un fet de
l'organització que destaco perquè em sembla coherent el fet de ser conscient
que hi havia la necessitat de l'ajuda dels familiars, donat que és una gran
responsabilitat sortir del centre amb tants d'infants de 0 a 3 anys.
Destaco també la idea de
pensar a organitzar als infants en diferents grups formant el menor nombre
d'infants possible i amb dues educadores amb cada un d'ells també, juntament amb
la directora, ja que podrien haver pensat en fer-ho tots junts i, en la meva
opinió, hagués set angoixant.
El dia de l'excursió va
estar força bé;
Una mica de nervis previs però amb molta il·lusió per part
nostra i per suposat dels infants. Tal vegada em va faltar un poc de música o
alguna petita explicació que contextualitzés més aquella excursió de Rúa de
Carnestoltes. Si bé és cert que els nins varen gaudir moltíssim i respongueren
molt bé. La volteta no va durar més de 30’ .
També penso que hagués estat
bé per exemple en l'arribada a la nostra escoleta haver fet un dibuix d'allò viscut
per tal de fer una descentració, però per motius de temps anàrem directament al
pati.
En definitiva, entenc que
una sortida com aquesta suposa una ampla organització i un esforç per l'equip
docent que ha de deixar-ho tot ben enllaçat. Crec que es va intentar dur a
terme de la millor forma possible tot i que és veritat que sempre es pot fer
millor i que des de fora o en acabar pots pensar en coses que tal vegada abans
no hi havies pensat, però al final va ser un dia fora de la rutina i un temps
agradable per als infants que és l'important.
En aquest cas, relacionaria
aquesta entrada amb la competència de les famílies. En veritat,
nosaltres com a practicants no tenim molta relació amb elles perquè no és la
nostra tasca, de fet, la nostra relació amb elles és mínima tot i que això no
lleva poder parlar amb ells en algun moment. Però, en aquesta sortida en
concret ha estat important la seva presència, i una vegada més s'ha demostrat
que en aquesta escoleta hi ha relació entre família i centre. Suposo a més que
degué ser un matí agradable que pogueren compartir amb altres pares, amb
infants companys dels seus fills i també, perquè no, una ocasió per compartir
espai i temps amb nosaltres com a practicants que ara formem part de la vida
del centre i del grup.
