COL·LABORACIÓ II

JUNTS , MÉS FÀCIL

  A l'actual entrada em centraré en el tema de la Col·laboració. La veritat és que he de dir que crec que he tingut en general molta sort perquè des del primer dia em varen acollir molt bé i, com vaig dir a la primer entrada sobre aquest tema, tot i que els primers dies varen ser més d'observar, de seguida vaig tenir l'oportunitat de col·laborar en les tasques de la dinàmica d'aula, cosa que crec que és el millor per a aprendre , i cada vegada ha anat a més. De fet, jo crec que és instintiu, és a dir, en el cas que les pràctiques fossin només observar (la qual cosa seria un poc absurda) crec que ens sortiria voluntàriament el fet de voler ajudar, de participar, de col·laborar...

Com apuntava a l'entrada anterior de Col·laboració, moltes vegades esperava o demanava instruccions per actuar per por a crear incoherències o no fer-ho de la forma correcta. ''L'experiència és un grau''; és cert que tampoc fa moltíssim temps que estic al centre, però, amb el temps que porto i la poca experiència que em van donant les setmanes viscudes i els mesos, sé molt millor com i quan actuar i col·laborar. La confiança amb Laia, saber com actua normalment, el fet de conèixer molt millor als infants, etc., també ajuda molt més. Això em fa pensar en tot el que es pot anar avançant al llarg d'una trajectòria professional com a mestra, ja que si només fa tres mesos que estem de pràctiques i ja hem pogut viure un munt d'experiències i aprenentatges, no vull ni pensar d'aquí 5 o 6 anys.

Tot i que resulta bastant obvi, relaciono aquesta entrada amb la Competència de Treball Col·laboratiu. No només em vull referir a la meva col·laboració en la dinàmica diària sinó que també sóc conscient de tot el treball col·laboratiu que hi ha entre l'equip d'educadores, l'equip directiu i l'equip no docent per a què tot vagi el millor possible. Crec que en totes o quasi totes les feines és important la capacitat de treballar en equip, però, en un centre educatiu encara molt més, ja que tots treballem per un mateix fi, el desenvolupament dels infants. Però fonamentalment, vull relacionar-la amb la competència d'innovació i reflexió ja que he pogut comprovar que el treball en equip motiva la iniciativa innovadora i ajuda a la reflexió conjunta, a crear un autoconcepte que surt de la reflexió analítica , de la autoavaluació grupal.

M’agrada comprovar que la majoria d’activitats que realitzem son prèviament consensuades per l’equip docent sempre baix la supervisió de Cati la directora. La realitat és que van totes les classes seguint prou l’ordre que s’estableix a la programació trimestral. A l’hora de fer algun canvi, també ho consulten entre elles i normalment prima el sentit comú, el gust o la facilitat.

 En general les professionals del centre tenen la complicitat que dona compartir anys de feina, compartir il·lusions, compartir nervis, compartir patiments, alegries i sobretot compartir el dia a dia de les vivències de tant i tant de petites vides que recolzades per aquestes grans professionals van fent-se grans. No es pot negar que totes sens dubte gaudeixen d'una competència ètica professional que com a conjunt els hi fa més grans.

RUTINES II:

   FACILITADORES D'ORGANITZACIÓ

Avui em centraré a comentar de nou el tema de les Rutines. En totes aquestes setmanes que han passat des de les primeres entrades les rutines han seguit força estables, però, és cert que hi ha hagut alguns canvis que m'agradaria comentar.

En primer lloc, un aspecte que es porta a terme actualment de forma diferent a la rutina del principi és referent al canvi de bolquers. Progressivament, s'està iniciant el procés de control d'esfínters amb molts dels infants, tot i que es fa a poc a poc i amb la col·laboració de les famílies, resulta més costós que el canvi de bolquers als canviadors i implica la necessitat d'invertir més temps a portar als infants als banys, fer ús dels vàters, anar preguntant si tenen necessitat, canviar-los quan no controlen les deposicions, etc. Tot això, ha fet canviar la forma en la qual s'enfocava aquesta rutina, però, estic contenta perquè el fet d'estar en aquesta etapa m'ha permès veure i col·laborar en aquest procés de canvi on els infants aconsegueixen fer una passa molt important.

Per una altra banda, al començament del tercer trimestre vàrem viure tots, jo inclosa, un altre canvi que ha modificat un poc també la dinàmica: l'arribada de la nova cuinera: na María, que substituirà a Irene, ja que està de baixa per maternitat. Així, tots hem tingut un període d'adaptació a aquesta nova figura de referència donat que ni els infants ni jo mateixa la coneixíem de la mateixa forma que ella no ens coneixia a nosaltres, ha hagut de situar-se en la dinàmica, conèixer com portem a terme les rutines al menjador, etc. En aquest centre la cuinera és la màxima figura del menjador de tal manera que organitza els temps i els espais així com ella pensa. Jo soc part d’aquesta rutina del menjador setmana sí , setmana no, alternant-me en les meves funcions amb el meu company de pràctiques, Óscar.

En definitiva i referent a les rutines, he de dir que cada vegada em sento més i més còmode a l'hora d'actuar i guiar-les. En la primera entrada que vaig fer sobre el tema, era molt recent la nostra arribada en comparació al moment actual i simplement podia descriure-les o nomenar-les. Ara, veig com m'ajuden a mi mateixa a moure'm en la jornada lectiva, conec el suficient als infants per a plantejar-les d'una forma o una altra, etc.

En el dia d'avui segueixo relacionant l'entrada de les Rutines amb l'etiqueta de Convivència com ja vaig fer en la meva primera entrada. Tot i que ha passat el temps, segueixo veient que aquestes ajuden als infants a estructurar el temps, a no perdre's en la dinàmica, a tenir més seguretat, però que també té el mateix efecte en les educadores, la qual cosa fa que tots puguin conviure millor. Em costa ja molt pensar en una dinàmica d'aula o en un dia concret sense seguir cap tipus de rutines o fer-ho però de forma desorganitzada; realment crec que no propiciaria en absolut un bon clima.
Així mateix és necessari relcionar aquesta entrada amb la competència de les famílies ja que sense un treball coordinat amb elles, no és possible dur a terme unes rutines sostenibles.

PSICOMOTRICITAT II :

MÉS ENLLÀ DEL MOVIMENT   

   Amb aquesta entrada començo de nou després de les vacances els comentaris sobre les diferents etiquetes que se'ns proposen. Avui tornaré a tractar el tema de la Psicomotricitat.

Tot i que la dinàmica general segueix sent semblant a la dels primers dies que vaig observar i vaig comentar a la primera entrada, han anat passant les setmanes i inclús mesos i he pogut veure una certa evolució.

Per començar, ara sé que hi ha una voluntat  d'anar introduint canvis en la distribució dels materials per tal de sorprendre els infants quan entren i sigui per a ells més motivadors. A la primera entrada sobre Psicomotricitat, vaig comentar que trobava a faltar la torre feta de mòduls que havia vist en altres experiències, però, no fa molt vàrem poder ficar aquesta torre i ara els infants poden tenir el moment anomenat ''explosió del moviment'' que tant vaig veure gaudir als alumnes del segon cicle l'any passat (a pràctiques de Psicomotricitat). Va contar un dia la meva tutora una anècdota que em cridà molt l'atenció dient que la primera vegada que va muntar la torre per a un dels grups es va trobar amb la situació que els infants passaren pel costat o per entre els mòduls en lloc de tombar-la. Això em va fer pensar en com aquells infants van necessitar l'afirmació de la docent per a tombar la torre i van respectar l'estructura fins que varen veure que podien tirar-la a terra lliurement.

La sessió de Psicomotricitat és com sabem, un espai de temps privilegiat on els infants descobreixen les possibilitats i limitacions del seu cos, on es relacionen, juguen, etc. Però, també és un moment on les educadores poden observar, crear hipòtesis, confirmar-les. Això ho he pogut observar en diverses ocasions quan, mentre els infants juguen i gaudeixen de l'expressivitat motriu, Laia hi ha moments en què sense perdre la mirada perifèrica, observa, comenta amb mi o amb altres professores que entren, va a la cuina,... Per exemple recordo un cas en què na Laia va comentar la forma de córrer d'un dels infants. Totes dues ens  fixarem i li férem fer petits jocs per a observar-ho millor, li mirarem els peus comparant-los amb altres, ...

De vegades penso que per una persona que des de fora o per persones alienes, aquestes sessions poden ser vistes com a simples moments on s'aprofita que els infants juguin i descarreguin energia, però, m'agrada ser conscient de tota la importància que té en el desenvolupament global (no només motor) dels infants, que hi ha un gran nombre de teories que l'avalen, el moment privilegiat que és tant per a infants com per a educadores, etc., ja que personalment em fa valorar- ho molt.

Podria relacionar de nou aquesta entrada de Psicomotricitat amb la Competència de Col·laboració com a l'anterior, ja que segueixo ajudant a la meva tutora a muntar la sala, a distribuir els materials i a organitzar la sessió. Però, avui la relaciono finalment més amb l'Autoconcepte professional donat que tot el que observo em fa pensar en com seré o vull ser jo com a professional en general però més específicament en aquest àmbit; depenent del valor i la concepció que tingui sobre aquestes sessions i la forma que ho enfoqui influirà sobre els meus alumnes.

IMMERSIÓ A LA REALITAT II :

      Just abans de les vacances de Setmana Santa vaig deixar enllestides les sis primeres entrades sobre diferents aspectes de la dinàmica d'aula i centre. A partir d'ara, començo la segona part d'aquestes entrades on tornaré a reflexionar sobre els mateixos punts anteriors: Psicomotricitat, Rutines, Col·laboració, Disseny, Espai i Temps i Organització del centre i associant diferents competències.

Podré així també comparar amb experiències que vaig comentar a les primeres, ja que en aquell temps era molt recent la nostra arribada al centre com a practicants i quasi tot es fonamentava en primeres impressions. Ara però, han anat passant les setmanes i inclús els mesos i he viscut més experiències, anècdotes, situacions, etc.