A NADAR S’APRÈN NADANT
A dia d'avui crec que puc dir que com a practicants estem més que
integrades al centre. Això em fa sentir molt bé, ja que al principi no sabia
com seria tot, quin seria el nostre paper dins l'aula, etc. El tema principal que tractaré
en aquesta ocasió serà la col·laboració. La veritat sigui dita, des del
primer dia se m'ha ofert la possibilitat d'ajudar i de tenir un paper més enllà
d'observadora, però, és cert que ara mateix em veig més capaç d'oferir ajudes
que al començament perquè tinc més seguretat i probablement, això anirà cada
dia a més.
Dins l'aula, el meu rol mai implica fer el que a mi em pareix i passar per
damunt de la forma de fer de les mestres, per això moltes vegades espero o fins
i tot demano ''instruccions'' per a saber segur que no crearé incoherències o
actuaré quan no he de fer-ho. Però, és cert que a mesura que passen els dies,
hi ha cada vegada més confiança i el fet de tenir més clara la dinàmica que se
segueix a aquest grup en concret, el fet de conèixer millor a Laia i la seva
forma de fer fa que sàpiga millor què
puc fer en cada moment i actuar sense necessitat d'haver de preguntar a cada
instant.
Per exemple, és molt habitual que ajudi a l'hora de la realització de les rutines
ja de forma espontània: Possar els baberitos, cantar les cançons de Bon
dia, ajudar a fer les mans netes,
repartir l'esmorzar, facilitar els gots d'aigua, donar la consigna de recollir,
etc. També si es dóna el cas que veig un conflicte entre infants intento
resoldre'l i en general participo en la dinàmica diària.
He començat també fa poc amb els canvis de bolquers. Estava un poc
insegura al principi perquè no sabia exactament quina podia ser l'ocasió
adequada per fer-ho, ja que, com he comentat amb les mestres, crec que és un
moment molt íntim entre educadora i infant, i pensava que el fet de fer-ho jo
podia fer sentir incòmodes als infants, però, la veritat és que no he tingut
problema i estan responent molt bé tot i que un poc estranyats al principi.
També m'agradaria destacar el fet d'haver realitzat avui la meva primera assemblea.
He de dir que la meva tutora Laia m'ha ajudat força a dur-la a terme, sobretot
al moment de començar a cantar, ja que entén que la primera vegada dóna bastant
de respecte i m'ha donat molta confiança i ajudat a sentir-me molt còmoda i
poder continuar més segura. La veritat és que he estat molt bé tot i que penso
que és més difícil del que sembla: s'ha d'intentar que tots estiguin atents,
tenir una bona prosòdia per captar la seva atenció, no anticipar-se a les seves
respostes, tenir en compte el temps d'acord amb el seu nivell i capacitat
d'atenció, etc. L'actitut de na Laia en tot moment, però sobretot en aquesta assemblea, és sempre d'una assertivitat màxima, d'una mirada profunda perifèrica i d'un respirara a fons per examinar en els primers moments del dia a tots els nins i arrancar juntament amb ells la jornada segons les necessitats de cadascun en aquell moment. Demostra grandes dosis d'actitut ètica docent.
També, com a jo m'agrada que faci, na Laia m'ha comentat al final un petit
aspecte que podria millorar (no donar tantes opcions a l'hora de demanar ''Quin
temps fa'', ja que costa més escollir) i de cap manera ho prenc com una cosa
negativa, sinó tot al contrari, és una retroacció que m'ajudarà a aprendre i a
fer-ho millor la pròxima vegada.
També m'agrada quan Laia em demana ajuda si ho necessita en algun moment
perquè sento que ens deleguen petites responsabilitats, ja sigui en coses tan
simples com ajudar a retallar i plastificar fotografies per a documentar les
activitats i fer panells per a tenir al centre o a l'aula, per decorar la
classe, per anar a la cuina o alguna classe propera, a estar amb els infants
mentre la mestra va al bany o ajuda a na Cati(la Directora amb alguna feina)
Com ja vaig comentar a l'entrada de Psicomotricitat, Laia em va demanar fa poc
si l'ajudava a muntar la sala i
va ser una tasca que em va agradar molt a l'hora que va fer que poguéssim
treure més materials per a la sessió.
Aquesta entrada es pot relacionar clarament amb la competència professional
de col·laboració, però, com resulta molt òbvia, he pensat que també és adequada
la d'autoconcepte professional, ja que jo crec que és la posada en
pràctica i el dia a dia a l'aula el que més ens farà aprendre com a docents; a
tenir més recursos, estratègies, a destacar allò que més ens agrada però també
allò que no tant... i el fet de col·laborar en la dinàmica d'aula i formar part
del centre fa que nosaltres mateixes ens anem fent el nostre propi autoconcepte
i creant la imatge de com ens veiem com a futures mestres d'Educació Infantil,
la qual cosa és molt important.
Respecte a la col·laboració, he comentat a l'entrada aspectes més
relacionats amb la meva situació com a practicant, però, també tinc clar que és
i serà una part molt important en un equip educatiu i que no només col·laborem
ara durant el període de pràctiques, sinó que la tasca docent és una contínua
col·laboració amb altres agents educatius, de l'entorn, famílies, companys,
etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario