RUTINES

LA BASE DEL DIA A DIA A L'AULA

         Després de les dues setmanes que ja portem al centre, puc dir que a la vida diària del centre, i en concret de l'aula, destaca fermament un aspecte: la importància de les rutines. Aquestes estan molt presents i realment donen constància de la seva importància a l'hora d'oferir seguretat i estructuració en el temps per als infants.

Com havíem estudiat a l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció Educativa, una Rutina és ''un costum pres de fer una cosa d'una certa manera''. Així, tot i que hi pot haver una certa flexibilitat, he pogut observar uns passos que els infants sempre solen fer dia a dia en el mateix ordre i de la mateixa manera: Lectura lliure de contes apilats en les taules en arribar al matí a les 9 i recollir a les 9’30, cantar les cançons d’esmorzar, recollir ordenadament els esmorzars de les motxilles (aquesta acció en concret la fa només un alumne escollit cada dia per Laia, el qual l’ajuda a repartir els esmorzars), recollir taules, rentar-se les mans amb tovalloles, tirar al fem els plàstics i les tovalloles, rentar-se les mans, beure aigua després del pati asseguts a l’assemblea i agafant de la safata cada un el seu got, rentar-se en arribar del menjador...

És evident que hi ha una feinada feta prèviament d’adquisició d’aquests hàbits. Segurament a través de l’ensenyament i la repetició, han assimilat com a una tasca o una forma de fer aquestes rutines. És veritat que en diverses ocasions la mestra recorda allò que s'ha de fer i com fer-ho, però també és una forma d'ajudar al fet que ells interioritzin millor les rutines. Majoritàriament, les tenen molt assimilades.

Una cosa que m'ha sorprès ha estat el moment de l'assemblea. Estudiant-lo, sempre l'havia concebut com un moment (rutina) que donava inici a la jornada escolar, i que es feia de bon matí i que això ajudava a que els alumnes es situessin en el temps des del principi. Però, he pogut veure que a la ''meva classe'' no es realitza en aquesta posició (tot i que sí segueix una mateixa estructura), sinó que depenent del dia es realitza en un moment o en un altre (després del joc lliure, després d'esmorzar...) i no per això els infants van més perduts, sinó que és una forma diferent de fer-ho i també igual de vàlida. De fet penso que na Laia la fa servir per trencar la continuïtat de la classe moltes vegades i aconsegueix així una atenció més sostinguda del grup. Això m'ajuda a veure que tal vegada no tot el que hem estudiat ho veurem tal qual a la realitat, ja que tot es pot adaptar i flexibilitzar, i més amb infants tan petits.

Pensant un poc sobre el tema de les rutines, em ve al cap la pregunta de si els infants no deuen entrar en contradiccions en tenir-ne unes determinades a la seva casa i, tal vegada, algunes altres diferents a l' escoleta. Per exemple, a l'hora de dinar tots tenen assumit que s'ho han de menjar tot i que en acabar, faran un tren petit (cua) per tornar a l’aula i rentar-se a soles cara i mans, però pot ser que no tots ho facin a la seva casa (ja sigui perquè els pares els veuen massa petits, perquè l'hàbit és que ho llevin els adults, etc.). Tal vegada, els infants saben diferenciar els diversos contextos i això els facilita saber què i on poden o deuen fer cada cosa i també tindrà força a veure la col·laboració de les famílies i la seva relació i comunicació amb el centre.

En aquest cas relacionaria aquesta entrada de les rutines, tot i que també hi col·laboro força, amb la competència de convivència, ja que és cert que aquesta estructuració que ofereixen dóna major seguretat i afavoreix l'estada a l'aula entre tots els que en formem part. També, en el meu cas particular m'ajuden les rutines per orientar-me millor ara que sóc ''nova'' aquí i per estructurar-me jo mateixa en el temps i poder anticipar- me a allò que passarà. El fet que hi hagi aquests moments estructurats, ofereixen en la meva opinió més tranquil·litat i això millora la convivència que podria convertir-se si no de vegades en un caos.