PSICOMOTRICITAT II :

MÉS ENLLÀ DEL MOVIMENT   

   Amb aquesta entrada començo de nou després de les vacances els comentaris sobre les diferents etiquetes que se'ns proposen. Avui tornaré a tractar el tema de la Psicomotricitat.

Tot i que la dinàmica general segueix sent semblant a la dels primers dies que vaig observar i vaig comentar a la primera entrada, han anat passant les setmanes i inclús mesos i he pogut veure una certa evolució.

Per començar, ara sé que hi ha una voluntat  d'anar introduint canvis en la distribució dels materials per tal de sorprendre els infants quan entren i sigui per a ells més motivadors. A la primera entrada sobre Psicomotricitat, vaig comentar que trobava a faltar la torre feta de mòduls que havia vist en altres experiències, però, no fa molt vàrem poder ficar aquesta torre i ara els infants poden tenir el moment anomenat ''explosió del moviment'' que tant vaig veure gaudir als alumnes del segon cicle l'any passat (a pràctiques de Psicomotricitat). Va contar un dia la meva tutora una anècdota que em cridà molt l'atenció dient que la primera vegada que va muntar la torre per a un dels grups es va trobar amb la situació que els infants passaren pel costat o per entre els mòduls en lloc de tombar-la. Això em va fer pensar en com aquells infants van necessitar l'afirmació de la docent per a tombar la torre i van respectar l'estructura fins que varen veure que podien tirar-la a terra lliurement.

La sessió de Psicomotricitat és com sabem, un espai de temps privilegiat on els infants descobreixen les possibilitats i limitacions del seu cos, on es relacionen, juguen, etc. Però, també és un moment on les educadores poden observar, crear hipòtesis, confirmar-les. Això ho he pogut observar en diverses ocasions quan, mentre els infants juguen i gaudeixen de l'expressivitat motriu, Laia hi ha moments en què sense perdre la mirada perifèrica, observa, comenta amb mi o amb altres professores que entren, va a la cuina,... Per exemple recordo un cas en què na Laia va comentar la forma de córrer d'un dels infants. Totes dues ens  fixarem i li férem fer petits jocs per a observar-ho millor, li mirarem els peus comparant-los amb altres, ...

De vegades penso que per una persona que des de fora o per persones alienes, aquestes sessions poden ser vistes com a simples moments on s'aprofita que els infants juguin i descarreguin energia, però, m'agrada ser conscient de tota la importància que té en el desenvolupament global (no només motor) dels infants, que hi ha un gran nombre de teories que l'avalen, el moment privilegiat que és tant per a infants com per a educadores, etc., ja que personalment em fa valorar- ho molt.

Podria relacionar de nou aquesta entrada de Psicomotricitat amb la Competència de Col·laboració com a l'anterior, ja que segueixo ajudant a la meva tutora a muntar la sala, a distribuir els materials i a organitzar la sessió. Però, avui la relaciono finalment més amb l'Autoconcepte professional donat que tot el que observo em fa pensar en com seré o vull ser jo com a professional en general però més específicament en aquest àmbit; depenent del valor i la concepció que tingui sobre aquestes sessions i la forma que ho enfoqui influirà sobre els meus alumnes.